Què són les categories C1, C2 i C3 a Barcelona
Si estàs buscant local per obrir un bar o un restaurant a Barcelona, t'hauràs trobat amb les sigles C1, C2 i C3 (i variants "mixtes"). Són les categories amb què Barcelona classifica els establiments de restauració i de pública concurrència a la seva ordenança municipal. No són un caprici burocràtic: la categoria que correspon a la teva activitat determina els requisits tècnics, acústics i d'aforament que hauràs de complir i la via de tramitació de la llicència.
Entendre-les abans de signar res t'estalvia ensurts: un mateix local pot ser perfecte per a una categoria i inviable per a una altra.
Diferència entre C1, C2 i C3
A grans trets, les categories segueixen aquesta lògica (la denominació i el detall exacte els fixa l'ordenança vigent, que cal consultar per a cada cas):
- Categoria tipus C1 — Restaurant. Establiment amb cuina i servei de menjars elaborats. Implica sortida de fums reglamentària, mesures contra incendis dimensionades per a cuina i, sovint, requisits sanitaris d'establiment alimentari.
- Categoria tipus C2 — Bar. Servei de begudes i menjar ràpid o tapes, sense la cuina pròpia d'un restaurant. És el perfil de la majoria de bars de barri. Tot i ser "més simple", té requisits d'aforament, accessibilitat i, si hi ha qualsevol element de cocció, també de fums.
- Categoria tipus C3 i fórmules mixtes. Combinacions de restauració amb un component afegit (per exemple, ambient musical) o perfils que sumen característiques de bar i restaurant. Aquí l'aïllament acústic esdevé crític i l'activitat pot quedar subjecta a la normativa d'espectacles públics i activitats recreatives.
La regla pràctica: com més afegeixes (cuina, alcohol, música, ball, aforament), més exigent és la categoria i el projecte. Classificar malament l'activitat és una de les causes més habituals de requeriments i de bloqueigs de l'expedient.
Per què la categoria condiciona tot el projecte
La categoria no és una etiqueta: marca què haurà de demostrar el teu projecte tècnic davant de l'ajuntament.
- Sortida de fums: si hi ha cuina, la sortida de fums fins a coberta és gairebé sempre obligatòria i és el primer punt que fa inviables molts locals del centre.
- Aïllament acústic: com més puja la categoria (música, ball), més exigent és l'aïllament respecte dels habitatges veïns. Les denúncies per soroll són el principal risc en barris densos com Gràcia o el Born.
- Aforament i evacuació: l'aforament determina les sortides d'evacuació segons el CTE-DB-SI i pot canviar la categoria.
- Via de tramitació: segons la categoria i l'aforament, l'activitat pot anar per comunicació, llicència o quedar subjecta al règim d'espectacles.
Atenció: la categoria no garanteix que puguis obrir
Aquest és l'error més car a Barcelona. Encara que tinguis clara la categoria, els plans d'usos limiten o veten noves activitats de restauració en moltes zones de la ciutat. A Ciutat Vella, a parts de l'Eixample, de Gràcia o de Sant Antoni, pots tenir la categoria correcta i, tot i així, no poder-hi obrir un bar nou. Per això sempre recomanem verificar, abans de signar el lloguer, dues coses alhora: la categoria que necessita la teva activitat i si el pla d'usos del carrer la permet.
Com t'ajudem
T'orientem sobre la categoria probable de la teva activitat, verifiquem la viabilitat del local (pla d'usos, sortida de fums, acústica) i et derivem a un tècnic col·laborador que coneix l'ordenança de Barcelona per tramitar la llicència d'activitat. Explica'ns el teu projecte i on és el local pel formulari de contacte i et diem per on començar.