El tècnic que prepara el teu tràmit et diu que caldrà un estudi acústic. Sona a paperassa extra, però és el document que decideix si el soroll del teu negoci és compatible amb els veïns i amb el carrer, i quines obres o mesures necessitaràs perquè ho sigui. A Catalunya té un contingut mínim fixat per decret.
Resposta ràpida: l'estudi d'impacte acústic acompanya el projecte o la documentació de la comunicació o de la llicència d'una activitat que pot generar sorolls o vibracions. Analitza l'entorn i les fonts de soroll del local, avalua si se superen els valors límit i defineix les mesures correctores. Quan les mesures estan instal·lades, cal una certificació que acrediti que no se superen els límits, i en alguns casos un mesurament in situ.
Què és l'estudi d'impacte acústic
Segons l'annex 10 del Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica (Decret 176/2009), l'objecte de l'estudi és avaluar la compatibilitat de l'activitat amb la capacitat acústica del territori i l'ús del sòl, i gestionar les situacions de conflicte. No és un informe genèric de «el local està ben aïllat»: parteix de quant soroll admet aquell emplaçament i de quant en farà la teva activitat.
És una peça del projecte tècnic de l'activitat, no un tràmit a part. L'insonorització és la conseqüència (ho tractem a insonorització d'un bar), i les molèsties ja generades per un negoci en funcionament són un altre problema, que expliquem a sorolls i llicència d'activitat.
Quan s'exigeix
El Decret 176/2009 (article 48) i la Llei 16/2002 (article 18) el demanen en tres situacions:
| Situació | Quan cal l'estudi | Norma |
|---|---|---|
| Activitat sotmesa a intervenció ambiental (autorització, llicència o comunicació) que pot generar sorolls o vibracions | Sempre, dins del projecte o de la documentació de la comunicació | Decret 176/2009, art. 48.3 |
| Altres activitats o instal·lacions amb llicència d'obres o un altre control municipal | Si l'ajuntament ho determina de manera motivada | Decret 176/2009, art. 48.4 |
| Espectacles públics i activitats recreatives (bars musicals, discoteques, sales de concerts…) | Sempre, amb el contingut que fixin les ordenances i la normativa acústica | Decret 112/2010, art. 33.2 |
A Barcelona, l'Ordenança del medi ambient (text publicat al BOPB el 2 de maig de 2011, article 46-3) concreta que l'han de presentar les noves activitats dels grups acústics I, II i III: de discoteques i locals amb música en viu fins a bars i restaurants amb equip de so de més de 78 dB(A) a 1 metre, gimnasos, bugaderies, forns amb obrador, garatges o tallers. La música és un dels factors que més pesa en aquesta classificació; ho detallem a música en un local i llicència.

Què ha d'incloure
L'annex 10 del Decret 176/2009 en fixa el contingut mínim:
- Capacitat acústica del territori: zones de sensibilitat acústica de l'entorn, objectius de qualitat del mapa de capacitat acústica i valors límit d'immissió aplicables a l'activitat.
- Escenari de l'activitat: descripció del local i de les fonts de soroll i vibracions, usos dels locals veïns (habitatges, escoles, hospitals), estimació justificada dels nivells a l'interior, a l'exterior i als receptors, i horari de funcionament.
- Avaluació: si els nivells estimats o mesurats als receptors queden per sota dels límits, l'impacte és compatible; si no, cal definir mesures.
- Mesures: preventives (canviar fonts de lloc, regular l'horari), correctores amb projecte d'aïllament, protectores als receptors i altres d'eficaces.
Quan hi ha projecte d'aïllament, ha d'incloure el disseny i els materials, els detalls constructius, les mesures per a la climatització (esmorteïdors, silenciadors, pantalles) i la justificació que no se superaran els límits.
A Barcelona, l'annex II.11 de l'ordenança hi afegeix detall: quina part de l'edifici ocupa l'activitat, l'horari real (si toca part de la nit, cal justificar també els límits nocturns), totes les fonts situades en plànol i caracteritzades amb mesures sonomètriques o dades teòriques contrastades, i els detalls de muntatge de l'aïllament a escala 1:10.
Qui el signa i qui en respon
El redacta i el signa un tècnic, el que la norma de Barcelona anomena tècnic redactor. A Barcelona, el tècnic redactor ha de fer una declaració responsable en què es compromet que les mesures de l'estudi són adequades i suficients. I l'ordenança afegeix un matís important: que l'Ajuntament concedeixi la llicència no vol dir que accepti tàcitament que l'estudi és correcte, que continua sent responsabilitat dels tècnics, del director de les obres i del titular.
La comprovació final: certificació i mesurament
L'estudi és una previsió; la comprovació arriba amb el local acabat.
- Un cop instal·lats els elements d'aïllament, el Decret 176/2009 demana una certificació del projectista o de l'instal·lador que no se superen els valors límit.
- En els establiments musicals amb llicència, el Decret 112/2010 exigeix a més comprovar l'efectivitat amb un mesurament de l'aïllament al mateix establiment i als domicilis afectats, d'acord amb el Codi tècnic de l'edificació.
- A Barcelona, en totes les activitats de restauració (excepte gelateries i orxateries) cal comprovar l'aïllament previst amb mesures in situ, preferiblement des dels habitatges més afectats.
És la popular «sonometria». Si el local és musical, a més s'haurà de programar el limitador de so amb aquest aïllament real, un tema que tractem a part.
On sol fallar
- Oblidar la climatització i l'extracció: l'annex 10 obliga a definir les mesures de les instal·lacions de climatització; si no hi són, l'estudi està incomplet.
- Declarar un horari i obrir-ne un altre: l'estudi val per a l'horari que descriu.
- Canviar d'activitat o d'equip sense revisar l'estudi: un restaurant que passa a fer música en viu canvia de grup acústic.
- Deixar la comprovació per al final: si el mesurament no dona, la solució és tornar a obrir parets i sostres.
Si estàs valorant un local i vols saber si l'estudi acústic et pot tombar l'activitat, explica'ns el local, l'activitat i l'horari. Analitzem el cas i el derivem a un professional tècnic col·laborador de la zona, que et dirà què caldrà. L'orientació inicial és gratuïta.
Preguntes freqüents
Un bar sense música necessita estudi acústic?
Si l'activitat està sotmesa a intervenció ambiental i pot generar sorolls o vibracions, sí. A Barcelona, un bar sense equip de so és del grup acústic IV, que l'article 46-3 de l'ordenança no inclou entre els obligats.
Quin és el contingut mínim de l'estudi?
El fixa l'annex 10 del Decret 176/2009: capacitat acústica de l'entorn, descripció del local i de les fonts de soroll, avaluació de l'impacte i mesures correctores.
Qui signa l'estudi d'impacte acústic?
El tècnic que el redacta. A Barcelona, a més, ha de fer una declaració responsable que les mesures són adequades i suficients.
Cal fer mesuraments quan acaba l'obra?
Cal una certificació que no se superen els límits. En establiments musicals amb llicència i, a Barcelona, en la restauració, també cal mesurar l'aïllament in situ.
L'ajuntament em pot demanar l'estudi encara que la meva activitat no ho exigeixi?
Sí. El Decret 176/2009 permet als ajuntaments exigir-lo, de manera motivada, a activitats i instal·lacions que puguin generar sorolls o vibracions.