Qui busca un exemple de projecte de canvi d'ús de local a habitatge sol voler saber dues coses: què hi ha dins d'aquest document i si el seu local hi encaixaria. No hi ha dos projectes iguals, però tots segueixen la mateixa estructura. La recorrem amb un cas tipus.
Resposta ràpida: un projecte de canvi d'ús de local a habitatge consta d'una memòria que descriu l'estat actual i la proposta, la justificació urbanística, la justificació del decret d'habitabilitat i del Codi Tècnic, els plànols d'estat actual i reformat, el pressupost i els estudis de seguretat i de residus. El signa un arquitecte i es presenta per obtenir la llicència d'obres amb canvi d'ús.
El cas tipus
Un local en planta baixa d'un edifici entre mitgeres, amb una única façana al carrer i un pati al fons. Havia estat una botiga i fa anys que és buit. El propietari el vol convertir en un habitatge d'un dormitori.
És un cas inventat per il·lustrar l'estructura, però reuneix les preguntes reals que apareixen en gairebé tots: es permet l'habitatge en planta baixa? Hi ha prou llum i ventilació? Què diuen els estatuts de la comunitat?
L'índex del projecte
| Capítol | Què respon |
|---|---|
| Memòria descriptiva | Què hi ha ara, què es vol fer i amb quins materials i instal·lacions |
| Justificació urbanística | Que el planejament admet l'ús d'habitatge i no se supera la densitat permesa |
| Justificació d'habitabilitat | Superfície útil, peces, alçades, il·luminació i ventilació natural |
| Justificació del Codi Tècnic | Seguretat en cas d'incendi, salubritat, soroll, estalvi d'energia, accessibilitat |
| Plànols | Situació, estat actual, estat reformat, seccions, façana, instal·lacions |
| Amidaments i pressupost | Cost d'execució material, base de l'impost i les taxes |
| Seguretat i salut, residus | Riscos de l'obra i destí dels enderrocs |
On es decideix: la justificació urbanística
Abans de dibuixar res, l'arquitecte comprova tres coses al planejament municipal: que l'ús d'habitatge és admès en planta baixa en aquella zona, que la finca no ha esgotat el nombre màxim d'habitatges i que no hi ha un pla especial que ho limiti.
En el cas tipus, si l'edifici ja té tots els habitatges que la densitat permet, el projecte s'acaba aquí, per molt bé que el local compleixi tota la resta. Per això sovint es demana abans un certificat de compatibilitat urbanística. El marc legal el repassem a normativa del canvi d'ús de local a habitatge.
On s'ajusta: l'habitabilitat
El decret d'habitabilitat tracta el resultat d'un canvi d'ús com un habitatge nou, i això demana una superfície útil mínima, una sala amb façana a un espai obert, ventilació i il·luminació natural a les peces principals, alçada lliure suficient i un equipament de cuina i higiene determinat.
En el cas tipus, la sala es col·loca a la façana del carrer i el dormitori al pati del fons, sempre que el pati tingui les dimensions que la norma exigeix. Si no les té, el dormitori no compta com a tal i la distribució canvia. Són aquests ajustos els que fan que cada projecte sigui diferent.

Què mostren els plànols
- Estat actual: el local tal com és, amb cotes i superfícies.
- Estat reformat: la distribució proposada, amb les superfícies útils de cada peça.
- Seccions: alçades lliures i relació amb el carrer.
- Façana: com es transforma l'aparador en obertures d'habitatge, respectant la composició de l'edifici.
- Instal·lacions: sanejament, ventilació, electricitat i, on calgui, connexió als baixants comuns.
El canvi de façana i la connexió a elements comuns són els dos punts on entra la comunitat de propietaris.
Després del projecte
- Llicència d'obres amb canvi d'ús.
- Execució de l'obra amb direcció tècnica.
- Certificat final d'obra.
- Primera ocupació, on l'ajuntament l'exigeix.
- Cèdula d'habitabilitat de primera ocupació.
- Escriptura del canvi d'ús, registre i cadastre.
El servei de canvi d'ús de local a habitatge cobreix tot el recorregut. Si el punt de partida és un despatx, mira canvi d'ús d'oficina a habitatge.
Si vols saber si el teu local es pot convertir en habitatge abans d'encarregar el projecte, explica'ns on és i com és. Analitzem el cas i el derivem a un tècnic col·laborador de la zona, que comprovarà primer la viabilitat urbanística. L'orientació inicial és gratuïta.
Preguntes freqüents
Qui signa el projecte de canvi d'ús a habitatge?
Un arquitecte, perquè el resultat és un habitatge. Hi poden intervenir altres tècnics en la direcció de l'execució.
Puc fer servir el projecte d'un altre local com a model?
Com a referència de l'estructura, sí. Però cada projecte s'ha de justificar per a la seva finca i el seu planejament; no es pot reutilitzar.
Cal el permís de la comunitat?
Depèn dels estatuts i de si es toca la façana o elements comuns. Convé revisar-ho abans d'encarregar el projecte.
Què passa si el local no arriba a la superfície mínima?
No es pot obtenir la cèdula i, per tant, no es pot legalitzar com a habitatge.