Entre els documents que surten en preparar una obertura n'hi ha un que genera molta confusió: el pla d'autoprotecció o PAU (en castellà, «plan de autoprotección»). Hi ha qui el confon amb el pla d'emergència de prevenció de riscos i qui dona per fet que qualsevol local obert al públic n'ha de tenir. A Catalunya la resposta surt d'un catàleg concret, i la majoria de negocis petits en queden fora.
Resposta ràpida: han de tenir pla d'autoprotecció les activitats i centres del catàleg de l'annex I del Decret 30/2015: grans aforaments, hospitals, residències, grans centres docents, llars d'infants de més de cent alumnes, indústries amb substàncies perilloses i grans actes temporals. Un bar o una botiga corrents no hi entren. El redacta un tècnic acreditat i es tramita a la plataforma HERMES.
Què és un pla d'autoprotecció
El Decret 30/2015, de 3 de març, el defineix com el document que preveu, per a una activitat, instal·lació o centre, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, catàstrofes i calamitats públiques que el poden afectar. No és un projecte d'obra: és organització de la resposta, des de qui dona l'alarma fins a com s'evacua.
És normativa de protecció civil. A l'Estat hi ha la Norma bàsica d'autoprotecció (Reial decret 393/2007), que té caràcter de norma mínima o supletòria; Catalunya té catàleg i procediment propis, que són els que s'expliquen aquí.
Qui està obligat a tenir-ne
El catàleg de l'annex I té dos blocs. L'epígraf A recull les activitats d'interès per a la protecció civil de Catalunya, les de més risc o dimensió. L'epígraf B, les d'interès per a la protecció civil local.
| Tipus de centre o activitat | Interès local (epígraf B) | Interès de Catalunya (epígraf A) |
|---|---|---|
| Edificis i locals en general | Aforament superior a 1.000 i inferior a 2.000 persones | Aforament de 2.000 persones o més, o alçada d'evacuació de 28 m o més |
| Sanitari amb hospitalització, tractament intensiu o quirúrgic | Menys de 200 llits | 200 llits o més |
| Altres centres sanitaris | Ocupació superior a 200 persones; centres de diàlisi de més de 30 places | Ocupació de 2.000 persones o més, o 28 m d'alçada d'evacuació |
| Centres docents | Ocupació superior a 1.000 persones; llars d'infants, ludoteques i similars de més de 100 alumnes | Ocupació de 2.000 persones o més, o 28 m d'alçada d'evacuació |
| Residències i centres de dia | 100 places o més | 200 places o més |
| Activitats temporals en espais delimitats | De 2.000 a menys de 5.000 assistents | 5.000 assistents o més |
La taula resumeix els epígrafs que més interessen a qui obre un establiment; el catàleg inclou també indústries amb substàncies perilloses, infraestructures de transport i energia o actes amb pirotècnia. Els llindars de l'epígraf B són mínims: el municipi pot ampliar-los per ordenança.

Bars, botigues i clíniques petites
Amb aquests llindars, la gran majoria d'obertures queden fora. Un bar de Sabadell amb aforament per a seixanta persones, una botiga de roba o una clínica dental no arriben ni de lluny a les xifres del catàleg. En canvi, una llar d'infants de Terrassa amb cent deu alumnes sí que hi entra, igual que una residència de cent places.
El Decret defineix l'aforament com el nombre màxim de públic autoritzat per la llicència o autorització: compta la capacitat, no la gent que hi sol haver; si no tens clar com es calcula, mira com es determina l'aforament d'un local.
Qui el redacta
El pla, i també les seves revisions, l'ha d'elaborar i signar personal tècnic competent, i l'ha de subscriure igualment el titular de l'activitat. El Decret regula una acreditació específica: cal titulació universitària i superar un curs de formació per elaborar plans d'interès local; per als d'interès de Catalunya, a més, un curs superior.
La responsabilitat no es delega: el titular dirigeix el pla i nomena la persona cap d'emergència.
On es registra: HERMES i homologació
La tramitació és electrònica, a través del registre de plans d'autoprotecció de la Generalitat, la plataforma HERMES. El recorregut depèn de l'epígraf:
- Interès local: el pla s'envia a l'ajuntament i l'homologa la comissió municipal de protecció civil.
- Interès de Catalunya: s'envia a la direcció general competent en protecció civil i l'homologa la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
El pla ha d'existir des de l'inici de l'activitat; per a les activitats noves, el Decret dona un màxim de sis mesos des de l'inici per trametre'l i exigeix que estigui implantat durant el primer any de vigència.
Un detall que connecta amb l'obertura: segons els criteris que publica el Departament d'Interior, una activitat no temporal necessita la llicència o el títol habilitador en regla per obtenir un informe favorable. El PAU no arregla un local mal legalitzat.
Simulacres i revisió
El pla no es desa en un calaix: el Decret marca un manteniment mínim.
- Simulacre: com a mínim un cada any, excepte en les activitats temporals.
- Revisió: sempre que hi hagi una modificació substancial i, com a mínim, cada quatre anys.
- Actualització: les dades que canvien s'han de corregir de manera permanent.
Diferències amb el pla d'emergència i el projecte contra incendis
| Aspecte | Pla d'autoprotecció | Mesures d'emergència laborals | Projecte contra incendis |
|---|---|---|---|
| Àmbit | Protecció civil (Decret 30/2015) | Prevenció de riscos laborals (article 20 de la Llei 31/1995) | Prevenció d'incendis, dins del tràmit d'activitat |
| A qui obliga | Només el catàleg de l'annex I | Qualsevol empresari amb personal | Segons l'activitat, la superfície i l'ús del local |
| Què resol | Com s'organitza la resposta i la coordinació amb els serveis públics | Primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors | Com es construeix i s'equipa el local |
L'article 20 de la Llei 31/1995 demana a tot empresari analitzar les possibles emergències i designar personal per actuar-hi; això és el que al carrer s'anomena «pla d'emergència», i el té també el bar de seixanta places. El projecte tècnic defineix sectors, recorreguts d'evacuació i instal·lacions, com expliquem a com afecta la Llei 3/2010 un local. El PAU parteix d'un edifici que ja compleix.
Per a la majoria d'obertures, doncs, el que cal resoldre no és el PAU sinó el projecte contra incendis del local i el tràmit municipal. Si no saps què et correspon, explica'ns l'activitat, la superfície, l'aforament previst i el municipi: analitzem el cas i el derivem a un professional tècnic col·laborador. L'orientació inicial és gratuïta i el contacte és només per formulari.
Preguntes freqüents
Qui està obligat a tenir un pla d'autoprotecció?
Les activitats i centres del catàleg de l'annex I del Decret 30/2015: grans aforaments, centres sanitaris amb hospitalització, residències a partir de cent places, llars d'infants de més de cent alumnes, determinades indústries i grans actes temporals. Fora del catàleg no és obligatori, tret que el municipi l'ampliï.
Quina diferència hi ha entre pla d'autoprotecció i pla d'emergència?
El pla d'autoprotecció és de protecció civil i només obliga les activitats del catàleg. Les mesures d'emergència de la Llei de prevenció de riscos laborals obliguen qualsevol empresari amb personal i se centren en primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors.
Qui redacta el pla d'autoprotecció?
Personal tècnic competent i acreditat: el Decret demana titulació universitària i haver superat un curs específic, amb dos nivells segons si l'activitat és d'interès local o de Catalunya. El titular de l'activitat també el subscriu i n'és el responsable.
Un bar o un restaurant necessita pla d'autoprotecció?
Normalment no. El llindar general del catàleg per a edificis i locals és un aforament superior a mil persones, molt per sobre d'un bar habitual. Cal comprovar si l'ordenança municipal amplia el catàleg o si el local és dins d'un centre obligat.
Cada quant es revisa el pla i es fan simulacres?
El Decret fixa un simulacre com a mínim cada any, excepte en les activitats temporals, i una revisió del pla cada quatre anys com a màxim o sempre que hi hagi una modificació substancial.